La núvia ja té vestit. Avui m'han pres les mides... anem aprimant... que sinó... Sorpresa a l'hora de pagar... He estat 5 minuts buscant la VISA per pagar la primera tongada. Quan finalment li dono al senyor per què me la passi em diu: ara vinc! I em porta un sobre i em diu: mira-ho si està bé. Jo li dic: Sí. I em torna a dir: però llegeix! Li torno a dir: Sí està bé. I em diu: però vols llegir! I posava el nom de la meva mare i al costat: PAGADO. La tieta plorant, jo plorant, la dona de la botiga dient: és normal... en fin vaya xou!!! Encara queden dos tongades més.
PERÒ JA TINC EL VESTIT!!!!! VISCAAAAAAAAA
